Els haikus de Quima Cami del sol, per les rutes amigues, unes formigues Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints L'aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu El meu marple de goig, de fantasia, de tu tambe Tot aquest vel cosit amb els records, es el meu cel Xiprers gigants alcen sortidors verds Dins llums d'hivern Plana de fangs, quan arribi l'abril mar de maragdes Rera les llums de l'ametller en cascada, la tarda, cau Tinta Estimo el negre, aquest amb que ara et dic: "amo la nit" Pluja La inmensa dona que retornales vides amara els camps Blanques estrelles es tornen blau monóton Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada Llac fosc la nit, com cascada sense cant caigué la llum
dimecres, 21 de maig del 2008
Haikus
Publicat per Anton a 10:36
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
0 Comments:
Post a Comment